La meva mare
5 f, 2007
Avui ha sigut un dia dur. Visita rera visita. No dic pas que no m’agradi, no. Tot el contrari. El que passa és que encara no hi veig. Diuen que encara tardaré uns dies a poder reconèixer les cares dels que em venen a veure, a agafar-me i a felicitar al pare i a la mare.
La mare és la que em té a la seva falda, a la fotografia. Ella es diu Ariadna i és feliç.
Avui t’hem conegut! ets molt wapa i sembla que bona mossa. Aviat vindras a BCN i et portarem al Tibidabo i al ZOO que a l’Empordà no n’hi ha. Esperem que BCN t’agradi més que a la teva mare.
Felicitats a tota la familia!!
Una nena preciosa! i a la mare li cau la baba que la veig desde aquí! moltes felicitats!
Felicitats als pares, als tiets, als avis i un llarg etcètera
M’alegro que tot hagi anat bé, i que l’Ariadna estigui recuperada
Ara a dormir a menjar i a malcriar-la
Una abraçada
Cristina Prat